Els mitjans de comunicació es fixen en la Franja

La proclamació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la possible declaració d’independència ha despertat les darreres setmanes un nou interès informatiu sobre la Franja de Ponent. Diferents mitjans regionals, nacionals i estatals han publicat articles per recollir l’opinió dels franjolins respecte a la situació política de Catalunya o la hipotètica situació del territori davant la independència catalana.

tv3
TV3 també s’ha fixat en com es viuen els últims dies del ‘procés’ a la Franja.

Sigue leyendo

Anuncios

La Falange Española inicia una campanya contra el català a la Franja

El col·lectiu feixista ha intentat difondre el seu missatge a través del grup de Facebook “YO PARLO CHAPURRIAU”

Falange fb 2

Falange Española no està disposada a que la llengua de la Franja es digue “català”. Així ho volen fer patent amb la seua darrera campanya iniciada a les xarxes socials, on anuncia que la secció del grup a la Comunitat Autònoma d’Aragó “iniciara este curso político, plantando cara al Pancatalanismo. Defendiendo un habla histórica de Aragón”. Sigue leyendo

Els obscurs objectius de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua per al català de la Franja

La setmana passada es va publicar que la DGA crearà l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Tot i que en principi pareix una iniciativa a valorar, i més venint des de Saragossa, cal aclarir que no tot és tan bonic. Començant per la denominació que donen a la llengua, “català d’Aragó”, l’objectiu del Govern aragonès i de la Direcció de Política Lingüística de la Comunitat Autònoma és crear una separació artificiosa entre el català de la Franja i el que es parla a la resta de territori català. Sigue leyendo

Octavi Serret: “Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m’ho hauria imaginat mai”

Octavi Serret fa més de tres dècades que és propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d’activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L’Octavi sempre té una activitat extraordinària, d’una vida dedicada al món de les lletres.

Octavi Serret a la seua llibreria de Vall-de-roures.

Sigue leyendo

Àngel Soro: “La LAPAO va ser un intent per fer el més indigne possible el català”

Àngel Soro és un cantautor fragatí. Tot i créixer en una torre al camp, prop de Fraga, la seva família ve de la Plaça Cigonyer, al centre històric de Fraga. D’aquesta plaça se’n recorda sovint en les seves cançons i articles. Soro, que actualment viu a Lleida, va començar a escriure poesia als 14 anys, anima’t per un professor. A partir del 2001, va canviar els recitals poètics per la guitarra i els poemes per cançons. Des de llavors, Soro ja ha publicat dos discos. L’any 2014 veia la llum Homenatge 1.0. Un disc on, com diu el títol, s’homenatgen diferents poetes i personatges dels Països Catalans que l’autor va voler rescatar de l’oblit.
A més de la música, amb la productora Catalonian Music Works, Soro compta amb altres projectes com l’Associació Cultural l’Encenall o l’espai web Terres de l’Oest.
AS 2
Àngel Soro amb una còpia del disc Homenatge 1.0.

Sigue leyendo

Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català

La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis. Sigue leyendo

Lluís Llach: “Els fets del 3 de març demostren que a l’Estat espanyol no va haver-hi transició”

El 3 de març del 1976 es produïren a Gasteiz un dels successos més foscos de la història recent de l’Estat espanyol. Cinc treballadors van morir assassinats a mans de la Policía Armada durant la celebració d’una assemblea obrera. 41 anys després, aquests fets continuen ben vius a la societat gasteizarra, en part gràcies a la cançó Campanades a morts, de Lluís Llach. “Quan els fets del 3 de març van tenir lloc, Franco ja havia mort però el franquisme ben viu. El que va passar a Gasteiz ha sigut una vergonya d’Estat”, declara Llach, que des de llavors ha mantingut una relació molt estreta amb la ciutat i les víctimes dels fets.

img_20170117_111112
Lluís Llach al Parlament de Catalunya.

Sigue leyendo

Francesc Serés: “Cal una voluntat política per articular culturalment la Franja”

Francesc Serés és un escriptor de Saidí, Baix Cinca, i establert a Olot, on treballa com a director de la Residència Faber. Serés forma part d’un grup d’escriptors franjolins en llengua catalana apareguts els últims anys, com Josep Anton Chauvell, la seua conveïna Mercè Ibarz, Jesús Moncada o Carles Terès. “La densitat fa sospitar”, confessa rient Serés. En els seus llibres ha deixat immortalitzades moltes històries pròpies de molts pobles de la Franja que, segons Serés, “no s’havien explicat mai”. Precisament això, les històries sense explicar, són el que per Serés fan de la Franja un territori tan favorable per la literatura.

seres-1
Francesc Serés a les portes d’una antiga casa familiar a Saidí.

Sigue leyendo

Resposta al posicionament de Purna a la Franja

purna-a

Purna, l’organització juvenil independentista aragonesa, va publicar el passat 1 de febrer una entrada a la seua pàgina de Curious Cat on explicava el seu posicionament respecte a la Franja. Ací la resposta completa:

¿Por qué asumís los límites territoriales autonómicos impuestos por el estado español y no los cuestionáis? Lo digo en referencia al hecho que decís defender que Fraga no es Països Catalans.
¿Quién ha dicho que asumamos los límites impuestos por el Estado? Lo que nos negamos a hacer es defender es un modelo de Estado-nación que parta de los postulados del nacionalismo lingüístico más liberal y rancio (¿sólo son aragonesas las personas del ámbito lingüístico aragonés?); una visión que ni se sostiene ni tiene fuerza o presencia alguna en la franja y el resto de Aragón.
Obviamente Fraga forma parte del ámbito lingüístico catalán (que no cultural), lo cual no supone ninguna contradicción dentro del proyecto nacional que defendemos, un Aragón trilingüe. Entender que la lengua catalana es propiedad exclusiva de la nación catalana es una idea que deja mucho que desear. Fraga es Aragón porque su gente se siente aragonesa (desde mucho antes que España impusiese sus fronteras).
En todo caso defendemos lo que siempre hemos defendido, que la franja decida qué es lo que quiere ser, y si llega el momento en que decide que quiere ser catalana, lo asumiremos.
En PURNA hay militantes de la franja que, como soberanistas, revolucionarias y anticapitalistas que se sienten aragonesas, han decidido militar en una organización que consideran tan propia de su tierra como lo es de las militantes del Sobrarbe, Moncayo, Somontano o Zaragoza.
Y repetimos, estamos por el derecho a decidir, perp día de hoy, le pese a quien le pese, la gente de la franja, en una muy amplia mayoría, se siente aragonesa.

Sigue leyendo