516 franjolins aposten per candidatures independentistes a les Eleccions Europees

Junts per Catalunya i Ara Repúbliques aconsegueixen el 2,17% del total de vots a la Franja de Ponent

el MHP Carles Puigdemont amb els consellers Clara Ponsatí i Toni Comin, la nit del 26M. Font: twitter @JuntsXCat

Les Eleccions Europees, gràcies a la circumscripció única que representen els Estats, permeten un tipus d’anàlisi electoral que resulta impossible de fer en unes eleccions autonòmiques o estatals. En el cas de la Franja de Ponent, podem saber el nombre de vots i el percentatge que representen candidatures independentistes com Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, o Ara Repúbliques, amb Oriol Junqueras al capdavant.

En total, dels 22.756 vots recomptats a la Franja, Junts per Catalunya en va aconseguir-ne 339 (1,49%), mentre que Ara Repúbliques va comptar-ne amb 177 (0,78%). Amb aquests resultats, la Franja segueix la tendència de Catalunya, única comunitat autònoma de l’Estat on la candidatura de Puigdemont va superar Ara Repúbliques. De fet, Junts per Catalunya va ser la força sobiranista més votada a les quatre comarques franjolines. Això desentona amb la tònica general a la Comunitat Autònoma d’Aragó, on Ara Repúbliques va aconseguir 1.805 vots, superant els 1.131 de Junts per Catalunya. Els percentatges també són notòriament inferiors al conjunt d’Aragó: Ara Repúbliques va aconseguir un 0,27%, pel 0,78% de la Franja; d’altra banda, més gran és encara el salt que dóna Junts per Catalunya, que passa del 0,17% al conjunt de l’Aragó a gairebé l’1,5% a la Franja.

Natxo Sorolla, sociolingüista matarranyenc, creu que aquesta part de l’electorat franjolí que va votar forces independentistes, el 2,17%, en d’altres cites, opta per votar diverses opcions progressistes d’àmbit estatal i autonòmic: ” Les quatre opcions conservadores d’Aragó han estat molt bel·ligerants contra l’independentisme.  Per part del PSOE, el seu president actual ha estat igualment bel·ligerant en qüestions identitàries i territorials com els conservadors. Així que possiblement trobem aquest vot en altres opcions com CHA, Podemos i IU”.

Comarca per comarca

A la Ribagorça, Junts per Catalunya i Ara Repúbliques van comptar amb el suport de 49 i 29 votants respectivament, la qual cosa representa el 2,71% i el 1,6% dels 1810 vots totals. Les xifres absolutes no són gaire altes ja que la majoria de pobles són nuclis amb poca població. En canvi, a diverses poblacions trobem percentatges destacables si els comparem amb la mitjana comarcal. A Bonansa, l’únic vot a JuntsxCat i els 6 a Ara Repúbliques fan un 13,72% dels 51 vots totals, el percentatge més alt d’aquestes dues candidatures a una població franjolina. Altres percentatges destacats són el 9,23% de Sopeira (5 vots a JuntsxCat i un a Ara Repúbliques), el 8,5% del Pont de Montanyana (3 vots a JuntsxCat i 2 a Ara Repúbliques), el 7,41% d’Areny de Noguera (7 vots a JuntsxCat i 5 a Ara Repúbliques) o el 7,38% de Montanui (9 vots a JuntsxCat i 2 a Ara Repúbliques). Altres poblacions ribagorçanes que s’apropen o superen el 5% són Estopanyà (6,82%), Monesma i Queixigar (5,26%) i Tolva (4,9%).

Per la seva part, la comarca de la Llitera mostra unes dades lleugerament inferiors a les registrades a la Ribagorça. Amb un total de 4.417 vots emesos, 94 (2,13%) van anar a parar a Junts per Catalunya, mentre que 40 (0,9%) van ser per a Ara Repúbliques. Dues poblacions destaquen especialment pels seus resultats: Valldellou i Castillonroi. A Valldellou, JuntsxCat va aconseguir 10 vots dels 60 registrats al municipi, als que cal sumar-ne un més per a Ara Repúbliques. En total, un 11,67% dels vots van ser per a les candidatures independentistes. D’altra banda, a Castillonroi JuntsxCat va treure 15 dels 205 vots al municipi, el 7,32%. Per fer-nos-en una idea millor, és només un vot menys dels comptabilitzats al Torricó (16), població que va triplicar Castillonroi en nombre de votants. A més dels 15 vots esmentats que van anar a JuntsxCat, Ara Repúbliques en va aconseguir 3 (1,46%), cosa que deixa un percentatge final del 8,78% per ambdues formacions. Cal també destacar Baells, amb 4 vots, tots per a JuntsxCat, i el 6,25%. Dels resultats a la Llitera, Natxo Sorolla destaca que és la comarca on la qüestió sociolingüística i identitària ha estat més polaritzada: “Hi ha processos de substitució més evidents, mentre que l’associacionisme primigeni va ser més bel·ligerant, fins i tot en qüestions identitàries. Possiblement aquestes dinàmiques es mantenen. A més, el contacte molt més fluït amb Catalunya (i possiblement una major desconnexió amb Saragossa) també facilita l’empoderament i la naturalitat del sector més bel·ligerant”.

Al Baix Cinca, comarca més poblada de la Franja, és on trobem un nombre absolut més gran de votants de Junts per Catalunya i Ara Repúbliques. A Fraga, amb 5.591 votants, JuntsxCat va aconseguir 67 vots (1,13%) i Ara Repúbliques, 36 (0.61). En canvi, és a Saidí i Mequinensa on trobem uns percentatges més alts. Quant a Saidí, 20 vots van ser per a la llista de Puigdemont i 3 per a la de Junqueras. En conjunt, el 2,85% dels 808 vots totals. A Mequinensa, unes xifres semblants: 20 vots per a JuntsxCat (1,64%) i 12 per a Ara Repúbliques (1,01%) dels 1219 emesos, un 2,65% del total. Més discrets van ser els resultats a Torrent i Vilella de Cinca, on JuntsxCat va aconseguir 4 i 2 vots (0,7% i 0,72%) i Ara Repúbliques 1 i 3 (0,18% i 1,09%), respectivament. El totals ens indica que dels 8467 votants del Baix Cinca, 113 van optar per JuntsxCat (1,33%) i 55, per Ara Repúbliques (0,65%).

Lleugerament inferiors són els números al Matarranya històric. Amb 8.080 vots recomptats, una xifra semblant a la del Baix Cinca, 83 van ser per a Junts per Catalunya (1,03%) i 53, per Ara Repúbliques (0,66%). Els resultats augmenten si limitem les dades a l’actual comarca del Matarranya: 64 vots per a JuntsxCat (1,36%) i 38 per a Ara Repúbliques (0,81%) d’un total de 4.693 vots. Per poblacions, sobresurten Lledó d’Algars, amb 7 vots dels 102 totals, tots per a JuntsxCat (6,86%); Arenys de Lledó, amb 5 vots per a JuntsxCat i 2 per a Ara Repúbliques dels 112 totals (6,25%); i Calaceit, amb uns destacables 20 vots per a JuntsxCat i 8 per a Ara Repúbliques, un 4,65% dels 602 totals. Calaceit recull pràcticament una tercera part dels vots de JuntsxCat al Matarranya administratiu, i una quarta part al Matarranya històric. Vall-de-roures, amb quasi el doble de votants (1147), recull 6 vots per a JuntsxCat (0,53%) i 12 per a Ara Repúbliques (1,06). Natxo Sorolla ressalta dos comportaments al Matarranya: per una banda, els pobles més propers a la frontera, on Puigdemont té més força (Arenys de Lledó, Calaceit, Lledó d’Algars, Queretes). Per l’altra, la zona interior on va guanyar Ara Repúbliques (Pena-roja, Vall-de-roures, Massalió). Sorolla ho atribueix a dos fets: l’efecte Puigdemont a l’àrea fronterera i un vot d’esquerres a l’interior.

Contrast amb el 28A

Ara Repúbliques també es va presentar el passat 28 d’abril a les eleccions al Congrés i el Senat espanyols. A la Franja i a la resta de la Comunitat Autònoma d’Aragó es va poder votar la coalició perquè Puyalón, partit independentista aragonès, en formava part. Els resultats, però, van ser molts diferents si els comparem amb els obtinguts a les Eleccions Europees del 26 de maig. Dels 26 vots aconseguits el 28A vam passar als 177 del 26M, un salt del 0,11% al 0,78%. A la Ribagorça trobem el salt percentual més alt, passant de 6 vots el 28A (0,34%), a 29 el 26M (1,6%).

Per municipis, la tònica general també és la pujada en nombre de vots a les Eleccions Europees. Alguns exemples són Bonansa (d’un vot a 6; crescuda del 9,84%), la Torre de Vilella (de cap vot a 4; un 3,77% més), Areny de Noguera (de cap vot a 5; un 3,09% més), Pena-roja (d’un vot a 6; crescuda del 2,11%) o el Campell (d’un vot a 7; crescuda del 1,58%). En nombre absolut, Fraga va passar de 5 vots a 36; Tamarit de Llitera, d’un a 16; Mequinensa, d’un a 12; Vall-de-roures, de dos a 12; i Calaceit, de no tenir-ne cap a 8. Els únics pobles on Ara Repúbliques va perdre vots respecte el 28A són la Codonyera (de 3 a 1), Isàvena i Nonasp, ambdós casos passant de dos vots a un de sol.

Natxo Sorolla atribueix la pujada de vots general a dos factors: la circumscripció única i la rellevància de les eleccions: “Tot i que les Eleccions Europees són molt rellevants políticament, molta gent les considera allunyades, i per tant, hi apareix un vot més identitari, com al Senat, i es perd el factor de vot útil que funciona en altres eleccions”.

Junts per Catalunya i Ara Repúbliques als Països Catalans

Amb l’escrutini fet a la Franja de Ponent, podem fer un recompte bastant fiable del nombre de vots aconseguits per les llistes independentistes als territoris dels Països Catalans que es troben a l’Estat espanyol, a excepció del Carxe.

Com hem dit, Catalunya va ser l’única comunitat autònoma on Junts per Catalunya (987.149 vots) va superar Ara Repúbliques (733.401), comportament que també va seguir la Franja. A les Balears, Ara Repúbliques va treure 20.530 vots pels 10.663 de JuntsxCat, mentre que al País Valencià, la coalició sobiranista va comptar amb 12.364 suports pels 6.951 de JuntsxCat. El nombre absolut de vots per a JuntsxCat i Ara Repúbliques als Països Catalans va ser d’ 1.771.574.

Amb aquestes dades, les Illes Balears i el País Valencià són la segona i tercera comunitat autònoma amb un major nombre de vots per a la llista de Puigdemont, que va aconseguir 1.005.102 dels seus vots als Països Catalans, dels 1.025.411 a tot l’Estat. Aquesta xifra representa el 98% del total.

Per part d’Ara Repúbliques, cal dir que, com a coalició, comptava amb la participació de partits d’altres nacions sense Estat, com Euskal Herria Bildu o el Bloque Nacionalista Gallego, territoris on la seva llista va ser la segona (a Euskadi) i tercera (a Navarra i Galícia) opció més votada. En el conjunt de l’Estat, Ara Repúbliques (1.257.484 vots) també va superar Junts per Catalunya (1.025.411).

Fonts:
Eleccions Europees, https://www.elespanol.com/resultados/elecciones/europeas/aragon/
Eleccions Estatals, https://www.lavanguardia.com/elecciones/elecciones-generales-2019/aragon/

Anuncios

One response to “516 franjolins aposten per candidatures independentistes a les Eleccions Europees

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s